divendres, 27 de maig del 2011

Farts de polítiques i polítics rancis i caducs

Algunes persones notàvem que, quan des de distintes plataformes veïnals i socials parlàvem amb "el poder" -municipal, cultural, educatiu, etc.-, era com si utilitzàrem codis lingüístics distints, però intuïem que no només era un problema de codi lingüístic. Realment estàvem parlant de coses radicalment distintes. Tan lluny estaven ells d'entendre el que nosaltres déiem que ens proposaven coses tan peregrines com

"Si voleu fer política, feu un partit polític i presenteu-vos a les eleccions !!"



Que no vol dir polítiques i polítics majors en edat! N'hi ha qui, amb pocs anys, és ja més ranci i està més caduc que la mòmia de Tutankamon.

En el poble ens ho deia l'"esquerra" primer i ens ho ha dit la "dreta" després!

Ni ho entenien en aquell moment, ni ho entenen ara. Costarà.

Però cada vegada més gent va perdent la por, va comprovant que el poder dels poderosos està localitzat en la nostra por, allà dins del nostre cervell. I com s'està dient en moltes places de les nostres ciutats, "Sense treball, sense casa, .... , SENSE POR".

Dediqueu 45 minuts a veure este vídeo d'un dels actes dels acampats a la Plaça de Catalunya. Ofereix les seues reflexions a l'assemblea Manuel Castells. Ell ho diu com cal.


dijous, 14 d’octubre del 2010

"Hablamos con (1)... Vicente Ibor" - La primera de una serie de entrevistas...

Tras la petición al Consell por parte del Ayuntamiento de desproteger su huerta, hablamos con Vicente Ibor, alcalde de Paiporta

Sr. Alcalde, ante todo muchas gracias por conceder esta entrevista a Node

Nada hombre, nada, ya sabéis que yo estoy “en permanente campaña” (espero que la colguéis en facebook, mi asesora dice que es fundamental estar presente en las redes sociales)

Ehhhh, si, descuide... Ha creado bastante alarma su petición de desprotección de la totalidad de la huerta anunciada la pasada semana

En realidad no estamos haciendo más que lo prometimos en nuestro programa

Disculpe, pero en su programa no figura la desprotección total de la huerta de Paiporta

Si, mira, en el punto 20.1

Perdón Sr. Alcalde, tengo aquí el programa y no existe el 20.1

Vaya, será algún problema de impresión... Te puedo asegurar que es un punto importante del proyecto de futuro en el que nos hemos embarcado, además, los ciudadanos nos lo están pidiendo a gritos.

Entonces ¿siente que esta petición viene respaldada por la ciudadanía?

Por supuesto, hemos hablado con un par de agricultores y están como locos con que le recalifiquemos sus terrenos.

Ya, pero más allá de las pretensiones de los propietarios de multiplicar el valor de sus terrenos, hay voces que reclaman la huerta como patrimonio y la importancia de conservarla y revitalizarla como seña de identidad de los valencianos.

Si, si... sé a que se refiere, cuatro hippies y cuatro defensores de los campos de lechugas...

Verá, en realidad se trata de un proyecto promovido por la Consellería de Medio Ambiente.

¿En serio?

Completamente en serio, Sr. Alcalde.
¿No cree que el modelo económico basado en la construcción está agotado? ¿Es sostenible para Paiporta urbanizar todo su término municipal cuando hoy tenemos problemas de saturación de servicios públicos, en sanidad pero sobre todo en educación?

No pretendemos construir casas en todo el término municipal, también queremos crear zonas verdes...

Sin embargo, afirma que han encargado un estudio para desarrollar una operación urbanística que financie el soterramiento del metro, es decir, que los constructores paguen esa obra.

Por supuesto, una obra así no puede sufragarse con dinero público y soterrar el metro...

No me lo diga, también era un punto importante de su programa electoral.
Una última pregunta, Sr. Ibor, la revisión del Plan General de Ordenación Urbana está cercana, ha presumido durante toda la legislatura de su apuesta por la Participación Ciudadana ¿van a ser los paiportinos/as quienes diseñen el modelo de pueblo, de desarrollo y de crecimiento que desean para el futuro?

La participación ciudadana es un pilar fundamental de la democracia y en Paiporta tenemos buenas experiencias al respecto: el Foro Ciudadano, las reuniones con asociaciones para planificar las fiestas patronales y el recientemente creado Consejo Taurino. Sin embargo ordenar el suelo de una población es una tarea complicada y entendemos que debemos ser “nosotros”, los legítimos representantes de los ciudadanos, quienes la llevemos a cabo.

Muchas gracias, Sr. Ibor por su tiempo.
Una vez escuchadas estas declaraciones, deducimos que las principales líneas estratégicas del actual gobierno de Paiporta nunca han sido públicas –nula presencia en su programa electoral- y por tanto, a nuestro entender, carecen de ese “aval” necesario para actuar en nombre y como legítimos representantes de los ciudadanos. Hacia dónde se dirige Paiporta, es una decisión que no puede dejarse en manos de propietarios con ganas de vender la tierra o de un gobierno que no cree en la participación ciudadana más que para asuntos folclóricos. Los ciudadanos/as deberíamos realizar un ejercicio de responsabilidad presente y futura y ejercer nuestro derecho a decidir hacia donde debe ir nuestro pueblo.

1 “Hablamos con... “ está formada por una serie de entrevistas que nunca tuvieron lugar, se trata de una creación libre y satírica redactada a partir de declaraciones e informaciones aparecidas en prensa. Col·lectiu NODE. Octubre 2010

dimecres, 13 d’octubre del 2010

dimarts, 12 d’octubre del 2010

ALGUNS COMENTARIS a "Raons ridícules del PP de Paiporta per a desprotegir L'Horta"

A Vicent Ciscar, Víctor Manuel Gil, César Navarro y Wilfredo Baixauli y les gusta esto.

Ariel Eduardo Picech
Mes que raons ridícules del PP, són raons riducules les d´aquest document. L´horta no té cap futur en una economía que aposte pels nous desenrotllaments tecnològics, la investigació, el desenrotllament econòmic i la investigació científica.... Plantejar una economia de subsistència en un país en crisi, provocada per l'esquerra destructora de ZP i els seus aliats, és retrotraure'ns al passat. ESPANYA necessita I+D, necessita replantejar l'educació, reestructurar el sector públic suprimint ministeris, organismes i inclús ajuntaments en alguns casos. Sense ajustos estructurals no hi ha eixida. La demagògia socialista ens ha conduït a esta crisi. Lamentablement seran altres els que hagen d'assumir el desafiament d'eixir d'ella.
08 de octubre a las 0:01
Nat Citetap Semo
Ara que ja has abocat el catecisme que toca esta temporada, podries explicar-nos d'on traus això de l'economia de subsistència? què té d'incompatible la pervivència de l'horta i totes eixes paraules tant boniques -I+D, educació, reestructur...ar (ui, quina por!), suprimir, ...- que els que ens hauran de traure de la crisi no van aplicar quan manaren?Podries senyalar per què son ridícules les raons d'este document?Ver más
08 de octubre a las 0:20
Julian Moyano Ariel te recuerdo que no comemos hormigón, que el paisaje conforma los pueblos que lo habitan y que nos sobran pisos y naves a millares.
08 de octubre a las 0:22 ·
Bloc de Paiporta
L'agricultura i per tant l'Horta no és el sector productiu més boiant del PV, però hui per hui, ho és més que la rajola. les xifres canten, l'agricultura és el sector més exportador de PV per davant de a Ford o de la ceràmica. Si segons tu ...l'I+D és el futur (que no ho posem en dubte) està clar que el present productiu no és la rajola, que ens vol vendre el senyor Ibor). Si a més tenim en comte tots els solars que hi han sense construir a Paiporta, (mira el sector 2) l'aposta de futur del PP de Paiporta és ("p'a cagar-se i no torcar-se)I ja que parlem de mecat i de futur, tota cosa escassa, sol ser valiosa, si conservem la poca Horta que ens queda, sese dubte hi serà més valiosa. I açò també beneficia als propietaris, encara que els prive d'un pelotasso( que es pot dubtar, mirem el PAI de Picanya" a curt termini.Au cacau
08 de octubre a las 1:31
Ariel Eduardo Picech
Con el paisaje al que nos referimos no se generan puestos de trabajo rentables a corto y mediano plazo, ni progreso económico o social. El sector primario, necesario en un país, requiere tecnología de producción a escala, competitividad y e...xportación. Desarrollar la agricultura aplicando a ella la tecnología es lo que hacen los Estados modernos. Como ha señalado el predicador anterior, elevar a los ciudadanos por medio de formación, media, superior y universitaria no es catecismo. Es superar la pauperización a la que las actividades primarias o sin valor agregado han conducido a la economía española. Nos amenaza algo más que unos meses de zapaterismo con su ideologismo recalcitrante y divisor de los españoles. Y no será plantando hortalizas como la Comunitat Valenciana competirá en el mundo y generará riqueza para los ciudadanos. Se requiere educación, reducción del gasto público, pisos con valores determinados por la oferta y la demanda y políticas que apuesten por la formación de los jóvenes que, a este paso, no serán nada más que la generación NI NI. A ello ha de unirse una profunda reestructuración del sector público, una bajada de impuestos para sociedades y contribuyentes, una reducción del IVA, la eliminación de ayuntamientos y administraciones superpuestas, eliminar canales estatales deficitarios y muchas otras medidas que sería extenso explicar. Pero mientras algunos sólo parecen preocuparse por las hortalizas y un paisaje que no genera riqueza, muchos otros opinarán que hay que generar políticas que atraigan capitales, que fomenten la inversión productiva y que den al sector privado la libertad para crecer, generar riqueza y que esta llegue al ciudadano común, a través de la distribución en salarios y pagos a proveedores. De lo contrario, nos quedaremos contemplando un cultivo de minifundio mientras toda Europa tiene menos desempleo que España y nos aproximamos cada dia más a una Nación del cuarto mundo. Saludos.
08 de octubre a las 1:41
Bloc de Paiporta ‎" pisos con valores determinados por la oferta y la demanda" En eixe cas l'oferta és molt superior al mercat i per tant per a buidar el mercat alcançant un preu de competència perfècta el preu d'equilibri sera pòxim a 0. Com açò no serà, així de moment no ens calen més pisos i per tant no ens cal reqüalificar zones que poden se productives d'altra manera.
08 de octubre a las 19:22
Julian Moyano
Ariel:Por aquello de evitar el dogma, los prejuicios, las hipótesis que se aceptan como verdades inmutables, te sugiero la lectura de un "viejo" libro: "Lo pequeño es hermoso" de Ernst Friedrich Schumacher ( http://es.wikipedia.org/wiki/Ern...st_Friedrich_Schumacher ).
08 de octubre a las 19:30
Ricardo Sánchez Felipe
Estoy deacuerdo con vosotros. Además les haría una reflexión, ¿ DE DONDE VENIMOS?, ¿QUIENES SOMOS?, ¿COMO HEMOS LLEGADO A SER?Es evidente que no se han enterado que la Burbuja Inmobiliaria, es algo del pasado, así como la política del Pelot...azo.Además añadiría, en respuesta a Ariel Eduardo Picech, que los libros, el dinero, los coches, el combustible, NO SE COME.!!Gracias a los minifundios, no tenemos MÁS PARADOS.!!¿POR QUE NO SE CREA UNA ACTIVIDAD EXTRAESCOLAR OBLIGATORIA COMO LA AGRICULTURA EN LAS ESCUELAS? Quieren hacernos seguir creyendo que el zumo biene del Brik.!!Un abrazo, seguire activo en mis cuestiones.
08 de octubre a las 20:21
Ricardo Sánchez Felipe No lo conocía Julian, bueno tantas cosas desconocemos, gracias por la recomendación.
08 de octubre a las 20:22

dijous, 7 d’octubre del 2010

El col·lectiu NODE considera ridícules les raons esgrimides pel govern popular de Paiporta per a desprotegir l'horta.

L’ajuntament de Paiporta, a instància del govern local del PP, demana la desprotecció dels terrenys del municipi inclosos en el Pla d’Actuació Territorial de Protecció de l’Horta (PATPHV) i que en el futur es puguen urbanitzar. (pinchar aquí para tener acceso al documento completo)
Argumentar que Paiporta té poc terme, que les poblacions veïnes no respecten el Pla de Protecció i planegen urbanitzar cada centímetre quadrat o que els agricultors propietaris dels terrenys estan d'acord amb la desprotecció, resulta pueril en opinió del col·lectiu Node.

"Seria interessant que el PP local posara damunt de la taula les autèntiques raons que l’espenten a pretendre urbanitzar tot el terme, a més de l'evident connivència amb els desitjos dels propietaris de multiplicar el valor dels seus terrenys-."

Afirma NODE que “A més del massiu suport popular manifestat amb ocasió de la iniciativa legislativa popular per a protegir l'horta -ignorada pel govern valencià del PP- cal recordar que, durant les quartes jornades de reflexió del Pla de Protecció de l'horta, celebrades a Paiporta en 2008, més de seixanta persones, dividides en huit grups de treball, van considerar que, a pesar de les dificultats, era fonamental protegir i potenciar eixe patrimoni que definix el nostre municipi i és, a més, una peça clau si el que es pretén és avançar en qualitat de vida”.

"D'expansions urbanístiques deslligades del desenvolupament coherent de Paiporta com a poble tenim un bon exemple en el sector 2 -darrere de l'Auditori-: un barri altament desconnectat de la dinàmica del poble, que resultarà molt difícil d'integrar, una espècie d'illa desemparada que bé podria ser un suburbi impersonal de qualsevol gran ciutat. No és eixa -al nostre entendre- la definició adequada de desenvolupament"

Finalment, el col·lectiu NODE qüestiona el "nosaltres" esgrimit pel govern del PP de Paiporta quan afirma: "Volem ser nosaltres els que ordenem el nostre sòl"; eixe ‘nosaltres’, segons NODE, “hauria d'englobar a totes les forces polítiques i socials de Paiporta -per mitjà dels mecanismes de participació ciutadana existents i futurs que no acaben d'arrancar”. “Encara que no cabria cap dubte de la ‘legalitat’ de la presa de decisions per part tan sols del govern local” afirma el col·lectiu, “la decisió del futur del nostre poble hauria de ser fruit d'una àmplia reflexió col·lectiva”.

dilluns, 19 d’abril del 2010

Calidad de vida y participación ciudadana con visión de género

Con motivo de la inauguración de la exposición “Camí cap a la igualtat” organizado por Esquerra Unida – abril 2010-

En primer lugar, queremos agradecer a Esquerra Unida la oportunidad de poder trabajar con ellos en este interesante proyecto.

Nos definimos como un colectivo de reflexión, análisis y alternativas, que dicho así suena muy rimbombante... En realidad, lo que hacemos en NODE es, fundamentalmente, observar la realidad y hacernos preguntas; y como entendemos que esas preguntas no se contestan con creencias o sensaciones, procuramos conseguir todos la información posible –y no siempre es fácil- con el fin de poder tener una visión objetiva del asunto que nos preocupa.

Una vez que tenemos una posible -e incido en lo de posible- respuesta consideramos imprescindible compartirla y por ello presentamos en mayo de 2008 una propuesta1 de participación ciudadana real y efectiva a los distintos colectivos y partidos políticos de Paiporta.

Lamentablemente, sólo un partido con representación en el Ayuntamiento ha sido permeable a la idea de que “la verdad, en lo referente a las cuestiones sociales es una construcción colectiva”

¿Y por qué os estoy contado todo esto? Pues veréis, en la última sesión de trabajo entre Esquerra Unida y nuestro colectivo analizábamos la influencia de distintas variables entre sí –como polígonos industriales, tradiciones, polideportivo, familia, población activa, comercios, salud, transporte público y privado... – Al cruzar setenta variables entre sí, nos surgieron unas 5.000 preguntas y cuando trasladamos las respuestas a un gráfico, sacamos varias conclusiones, una de ellas, de una sensatez aplastante: todas las variables influyen en la CALIDAD DE VIDA.

Hay multitud de definiciones de calidad de vida, a nosotros, nos gusta esta especialmente:

“Vínculo dinámico entre el individuo y el ambiente, en donde la satisfacción de necesidades implica la participación continua y creativa del ser humano en la transformación de la realidad”2

Parece entonces que el concepto de calidad de vida va ligado al de la participación ciudadana.

Ya sabemos que la participación ciudadana es algo más que depositar un voto cada cuatro años y que se puede ejercer desde un partido político pero también desde los colectivos y asociaciones y, por supuesto, de forma individual.

Participar activamente en las decisiones públicas tiene múltiples beneficios para las personas pero, además, una sociedad puede considerarse muy afortunada si ha sido capaz de generar los mecanismos necesarios para entusiasmar a los ciudadanos y provocar en ellos el deseo de ser co-responsables en el diseño del futuro de su entorno.

Por tanto, tenemos dos conceptos que se retroalimentan, uno sin el otro parecen carecer de sentido: habrá mayor calidad de vida cuando haya mayor implicación ciudadana en conseguirla y el mero hecho de ejercer ese derecho contribuirá también a aumentar nuestra calidad de vida.

La siguiente pregunta que nos haríamos sería...

¿Y cómo es la participación de las mujeres en la vida pública?

Pues aún hoy parece que tengamos que justificar por qué “merecemos” ese derecho. Cuando se implantó la paridad en las listas electorales, muchos –y muchas- se echaron las manos a la cabeza: decían que las mujeres competentes no necesitaban cuotas, que llegarían al poder por sus propios méritos. Afirmar esto es tan absurdo como decir: El buen trabajador conseguirá por sus propios méritos un sueldo digno, unas condiciones laborales seguras y el respeto a sus derechos sin necesidad alguna de estatutos de los trabajadores ni convenios colectivos... ¿a que suena ridículo?

Cuando la mujer no está presente en la toma de decisiones de los asuntos públicos se dan situaciones disparatadas. Por ejemplo, en el ámbito laboral hombres y mujeres tenemos los mismos derechos, tan solo hay una circunstancia en la que se ha legislado solo para la mujer: el momento en que se tiene un hijo. Pues bien, deberíamos preguntarnos como es posible que la decisión sobre:

· Cuántas semanas disfrutamos (16) de permiso de maternidad
· Cuánto tiempo de permiso por lactancia (1 h al día) podemos utilizar
· Qué condiciones son necesarias para disfrutar de una excedencia por cuidado de un menor o
· Cómo y cuanto podemos reducir nuestra jornada laboral y hasta cuando

Haya sido discutido, decidido y legislado por hombres y es que en 19893 tan sólo había 33 mujeres diputadas, un 8%.4

¿Nos han preguntado a las mujeres si 16 semanas son suficientes? Obviamente, no. Y si observamos otras realidades, parece que en los países donde la mujer ha conseguido mayor poder, no solo existen mayores permisos por maternidad si no que, sobre todo, existe una mayor protección de sus condiciones económicas y laborales mientras está embarazada y una vez es madre.

Al comenzar esta reflexión, nos preguntábamos si existía la participación ciudadana con visión de genero, pues bien, no solo existe si no que resulta imprescindible si queremos alcanzar esa calidad de vida de la que hablábamos al principio tan ligada a la participación. Y porque dejar de lado la visión de la mitad de la sociedad es sencillamente estúpido.

Como la mejor “forma de aprender a participar es participando”5: empecemos o continuemos, si ya tenemos la suerte de haber encontrado aquello en lo que tenemos tanto que decir, pero no dejemos de utilizar esta herramienta que nos permite reflexionar, opinar, compartir y, a veces, hasta cambiar realidades y que tiene un fantástico efecto secundario: encontraremos gente extraordinaria, creceremos como personas, aprenderemos y disfrutaremos un montón.

2 Glosario de términos medioambientales y de participación ciudadana. Foro de participación ciudadana de la agenda 21 local. Ayuntamiento de Benetusser

3 Ley 3/1989 de 3 de marzo, por la que se amplía a dieciséis semanas el permiso por maternidad y se establecen medidas para favorecer la igualdad de trato de la mujer en el trabajo.

4 Mujeres en el parlamento: Un análisis de las desigualdades de género en el Congreso de los Diputados. Celia Valiente, Luis Ramiro y Laura Morales

5 Concepto de participación ciudadana. Glosario de términos medioambientales y de participación ciudadana. Foro de participación ciudadana de la agenda 21 local. Ayuntamiento de Benetusser

dimarts, 13 d’abril del 2010

El pròxim dilluns 19 d’abril, Esquerra Unida de Paiporta inaugura l’Exposició “Camí cap a la igualtat"

Hem tingut l’oportunitat de participar en esta iniciativa que ofereix una passejada per la història del moviment feminista, la història de les dones que no s’han resignat a acceptar les engrunes d’una societat dissenyada pels homes i per als homes.
Però també és la història de la dona com a ciutadana que vol participar activament en les decisions que afecten la seua vida.

Us esperem el pròxim dilluns a les 19:30 h. en el Museu de la Rajoleria de Paiporta

dijous, 19 de novembre del 2009

Participació: faena necessària i dificultosa; exigència permanent

Esquerra Unida de Paiporta nos dejó un espacio en su último número de "L'Encobert", seguidamente podéis leer el artículo, pero si queréis leer todo el número, pinchad aquí


PARTICIPACIÓ: FAENA NECESSÀRIA I DIFICULTOSA; EXIGÈNCIA PERMANENT

diumenge, 10 de maig del 2009

OBSERVACIONS AL VOLTANT DEL PRESSUPOST DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE PAIPORTA PER A 2009

Premissa: el servei prestat bascula sobre 3 pilars
1. El personal i la seua qualificació personal i tècnica
2. La col·lecció
3. Les instal·lacions

Mirant l’evolució de les assignacions pressupostàries, semblaria que es considera que la biblioteca municipal ja ha arribat on havia d’anar. Les assignacions es repeteixen any rere any, pujant simbòlicament (les retribucions del personal i les cotitzacions patronals) i en determinats casos minvant l’assignació.

1.- Pel que fa al personal, els dos bibliotecaris i els dos auxiliars suposen el 85% del cost total del servei per a 2009. Podria semblar molt, però els estàndards per a una població de 20.000 habitants són: un director bibliotecari, un bibliotecari, entre 4 i 6 tècnics auxiliar i 1 ajudant de servei. En qüestió de personal estem en la prehistòria encara! (I si considerem aspectes qualitatius, per a 2009 s’ha suprimit la partida destinada a formació del personal –que no arribava ni a l’1% de l’import del capítol 1-

2.- Respecte a la col·lecció, l’evolució resulta curiosa: en 2007 es consignaren 4.900 €, en 2008 només 4.000, als qual se n’han afegit 3.700 addicionals, per a acabar gastar-ne realment només que 3.104 € (misteris!!!), i per a 2009 s’hi destinaran 4000 € (quantitat inferior a la que es rebrà via subvenció de la Generalitat -línies T2613000 i T7216000, per un total de 6.419,10 €- ¿què es farà amb la diferència? Potser la col·lecció ja té la dimensió i la qualitat que toca?

NO en termes absoluts (quantitat de documents recomanats per habitant, de l’ordre de 2): la nostra realitat és que amb molta faena s’arriba a una xifra entre 0,48 – 0,5 documents per habitant.
NO en termes relatius: a una mitjana de 12€ el nou document es podran adquirir 333 nous documents (si no calguera comprar revistes ni periòdics ni renovar el material inservible per l’ús i/o l’obsolescència), que no arriba ni a un document per nou habitant en el poble.

Per tant, ni en termes absoluts ni en termes relatius la consideració de col·lecció suficient pot ser assumida com a vàlida. LA COL·LECCIÓ ENCARA HA DE CRÉIXER, i no poc.

Pel que fa a les assignacions de capítol 2, el personal de la biblioteca haurà d’escriure amb el llapis de 2008, i en paper reciclat del mateix any, perquè no s’hi ha consignat ni un cèntim per a material ordinari no inventariable. Cap grapa, cap bolígraf, cap fotocòpia! (potser eixe tipus de comunicació s’haurà de tornar de caràcter oral, i val més no pensar com s’enganxaran els papers!) Ben diferent ha sigut l’evolució de la partida “Animació a la lectura + Edició guies de lectura”, que ha acabat el 2008 amb un pressupost definitiu de 5 vegades l’inicial (que era de 2000 €), encara que només s’ha gastat 7.900 €. Alguna bona raó hi deu haver per a eixe augment. Serà cas de conéixer els resultats de les actuacions, per reforçar-les si és el cas! (Però si es mira l’assignació per a 2009, sembla que el resultat no haurà sigut tant bo, perquè la dotació és de 5000€).
Però la partida estelar del capítol 2 és el “Projecte biblioteca intercultural”, amb una dotació de 14.700 €. Sorprenen diverses qüestions al respecte:
· Per posar-lo en marxa ha fet falta, ja en 2008, invertir 7.400 € en llicències informàtiques (més del doble de la dotació destinada realment a augmentar la col·lecció de documents de la biblioteca)
· La previsió de despesa de capítol 2 per a 2009 és de 14.700 €, quantitat inferior als ingressos lligats al programa que s’obtindran via subvenció de la Generalitat (17.500 € procedents de la línia T5956000). A què es destinaran els 2.800 € restants? i què passarà amb el servei si desapareix la subvenció de la Generalitat?

Caldrà establir un programa de seguiment i valoració del servei prestat (consultes realitzades, publicacions més consultades, temps dedicat, ...). Caldrà poder valorar el cost per al poble, en un temps en què la consulta de la majoria de la premsa nacional i estrangera pot fer-se via internet, amb cost zero. Potser estem pagant cara una foto institucional?

3.- El pressupost per a 2009 no inclou ni un cèntim destinat a inversions.

La tercera pota del servei, les instal·lacions, només poden ser objecte de reflexió en temps verbal futur –i tot futur és imperfecte. No hi ha cap força política o grup d’opinió que puga considerar les actuals instal·lacions ni remotament adequades ni per a l’actual servei ni menys encara per al servei futur. Les solucions no són fàcils, però no per això cal eludir la qüestió. No és mala cosa que s’haja constituït una Comissió Pro Biblioteca Pública amb representació de partits, treballadors i ciutadans. Eixa Comissió haurà de ser el nucli inicial de les reflexions que servisquen per definir la biblioteca que necessitem. I una vegada definida, es tracta de perfilar un pla estratègic i anar concretant-lo en plans de gestió anuals, i treballar per aconseguir-la, any rere any.

Benvolgut regidor responsable de la Biblioteca Pública Municipal de Paiporta:

Li adjunte, quan ja han estat aprovats els pressupostos per a l’any 2009, algunes reflexions fetes sobre les xifres del projecte de pressupost que l’ajuntament no ha tingut la deferència de facilitar-me com a membre d’una Comissió interessada en la millora d’un dels seus serveis. No dispose de l’aprovat definitivament, però supose que no s’hauran produït canvis significatius (si hi haguera variacions importants, li pregue que me facilite la informació oportuna).

A més de les reflexions sobre el pressupost adjuntades, vull fer-li les següents consideracions:

· En l’última reunió de la Comissió Pro-Biblioteca Pública Municipal (BPM) es va comprometre a facilitar als membres una còpia, per correu electrònic, de la memòria d’activitats de la BPM corresponent a l’any 2008 una vegada s’hagués fet pública en la Comissió corresponent. Sembla que ja es feu pública, però a hores d’ara encara no he rebut cap còpia. Li agrairé que me la faça arribar el més aviat possible.
· Supose –potser siga molt suposar, però quan no hi ha informació cal “apanyar-se” com es pot- que, amb anterioritat a l’aprovació del pressupost, cada servei municipal –en el cas que ens interessa, la Biblioteca- presentaria un programa de necessitats i d’actuacions proposades amb estimació del cost que impliquen. Com que el pressupost finalment és el que és, li demane que, en el marc de la Comissió, presente:

o La comparació entre les necessitats estimades pel servei de la BPM que vosté dirigeix i la possibilitat d’actuació amb els recursos finalment destinats en el pressupost, si és possible amb el detall:
-- programa d’animació lectora i visites escolars a la BPM
-- programa de la Biblioteca Intercultural
-- criteris d’adquisició de nou material (documents amb tot tipus de suport, destriant periòdics i revistes al càrrec d’eixa partida) per a la BPM. ¿Quan hi ha executat ja a 30 de març de 2009?, o el que és el mateix, ¿quin pressupost queda disponible a hores d’ara?
-- formació personal i professional del personal adscrit a la biblioteca

o Una descripció dels principals processos –especificant les principals activitats, els responsables i els criteris que se segueixen, la guia de procediments si la hi ha, el volum d’activitat/servei al cap de l’any en cada procés, altres circumstàncies significatives- en què es pot sintetitzar l’activitat de la BPM:
-- procés de fer socis de la BPM
-- adquisició de material de la biblioteca
-- actuacions/programes d’animació lectora
-- atenció a l’usuari
-- préstec interbibliotecari
-- consultes INTERNET i atenció/assistència als usuaris d’eixe servei
-- biblioteca intercultural
-- qualsevol altre procés dels que s’anomenen “clau” (relacionats directament amb el servei prestat al ciutadà)

· Van passant els dies i la Comissió encara no ha fet cap de les visites a altres biblioteques que tenia programades. Li demane que, si vosté personalment té dificultats d’agenda, que autoritze al bibliotecari i secretari de la Comissió a concertar les visites programades, i que ho faça saber a la resta de membres. La sobreocupació del regidor no pot justificar la paralització de les actuacions previstes, sobretot quan la participació en la Comissió és a títol de representant de partit no de regidor o responsable del govern, per la qual cosa es pot delegar en altre militant menys ocupat.
· Seria bo que, com a representant del partit en el govern municipal, ens fera saber –de manera sumària i clara- a la resta de membres de la Comissió què pensa el govern respecte a la ubicació de la biblioteca en el futur immediat i en un horitzó a mitjà termini.
· Com a membre de la Comissió, plantege a la resta d’integrants –entre ells vosté, com a representant del Partit Popular de Paiporta- els següents punts de l’ordre del dia de la pròxima reunió:
o Gestions realitzades en compliment dels acords presos en l’anterior reunió: visites a altres biblioteques, entrevista en el BIM, ...
o Decisió sobre la proposta d’enquesta de satisfacció dels usuaris de la BPM
o Aprovació provisional d’una formulació operativa (és a dir, útil per a guiar els treballs de la Comissió) de “missió” i “visió” de la BPM.
o “Brain storming” al voltant de possibles actuacions que es poden plantejar (ara o en el futur immediat), d’acord amb eixa definició operativa de “missió” i “visió”.

· Respecte a l’horari de les reunions, demane que es dispose el que calga per facilitar l’assistència dels membres de la comissió que tenen més restriccions, convocant a les 8 de la vesprada.

Li agrairé que les respostes a les qüestions que li plantege les faça circular entre els membres de la Comissió abans de la pròxima cita, per agilitzar les reunions, i reservar així el temps –escàs i restat a altres ocupacions- de les reunions per prendre decisions sobre temes ja informats i, si es pot, ja debatuts anteriorment.

Tramet còpia d’este escrit a la resta de membres de la Comissió amb la finalitat d’estendre les reflexions a tots i d’obrir debat a totes les bandes possibles.

Espere les seues respostes i/o punts de vista, i també les de la resta de membres de la Comissió.

Atentament

Paco Ferriols

dijous, 18 de desembre del 2008

Aplicació Fons Estatal. Document remès a Partits Polítics, Associacions i Persones

Propostes d’aplicació dels diners del Fons Estatal d’Inversió Municipal

En els últims temps s’han encetat diverses línees de treball encaminades a fer realitat la participació activa de la ciutadania en la pressa de decisions d’àmbit local que afecten al futur del nostre poble. L’últim exemple és l’acord de la constitució de la Comissió Pro Biblioteca. En un intent d’aprofundir en aquesta dinàmica de treball, malgrat la urgència de temps, des de NODE pensem que amb el Reial Decret Llei 9/2008 de creació del Fons Estatal d’Inversió Local, del qual al nostre poble li corresponen quatre milions d’euros, es pot continuar amb aquesta línea de participació activa i efectiva, que, per desgracia, encara serà incompleta, a falta del marc adequat de desenvolupament.

El document “Línies bàsiques de reflexió sobre l’educació i la cultura a Paiporta”, que fou el punt de partida de la redacció, discussió i posterior firma -per part de l’agrupació local del Partit Popular (PP) i de Paiporta Alternativa Unida (PAU)- del Pacte per l’Educació, la Cultura i la Integració Social a Paiporta, inclou una sèrie de reflexions i propostes que podrien ser escomeses i finançades amb els recursos procedents del Fons Estatal d’Inversió Local.

El present document, en eixe marc de referència, planteja un conjunt de propostes concretes d’actuació, amb un caràcter enumeratiu i sense establir prioritats, per a què l’Ajuntament en Ple considere la conveniència d’incloure-les entre les finançables pels diners del Fons esmentat.

Les actuacions es presenten agrupades sota encapçalaments genèrics que intenten reforçar la cohesió entre elles i reflectir la incidència en el context-marc de referència esmentat més amunt, cal ressaltar que s’han deixat de banda, intencionadament, propostes de major calat, tant social com d’inversió, també incloses en els documents abans esmentats, esperant tindre el marc adequat de discussió i el temps necessari per a desenvolupar-les amb qualitat.

Les propostes concretes que es fan són les següents:

A) Pavelló – Biblioteca:

1. Construcció del nou pavelló annex al museu de la Rajoleria per a finalitat de sala de lectura (sucursal de la biblioteca).
2. Obres d’adequació de la futura sala de lectura (sucursal de la biblioteca) en el barri de La Florida zona Lluís Vives/CP5.

B) Actuacions en l’entorn dels centres educatius:

1. Millorar accés al CP Jaume I, tram des del CP L’Horta fins el convent.
2. Enjardinar l’espai entre les tanques de l’Institut La Sénia-CP L’Horta (carrer de Catarroja) i La Sénia (carrer José Capuz).

C) Actuacions que possibiliten nous serveis o més eficiència en els serveis:

1. Ubicació adequada del Servei Municipal d’Educació.
2. Eliminació de la “redundància” del saló-teatre de l’edifici de l’Ajuntament i adaptació a usos administratius o socials, segons convinga.
3. Estudiar la viabilitat d’habilitar part de l’espai del restaurant del poliesportiu per a ús cultural/jovenívol.

D) Consolidació dels equipaments d’abast municipal mitjançant la “reducció” de la distància per via de millora dels accessos:

1. Unió entre el Poliesportiu Municipal i l’Auditori-2n. Institut: creació del tram de carril bici / vianants entre el Poliesportiu i l’Auditori (estudiar possibles alternatives: C/ Antonio Machado-Pont Nou-ctra. Benetússer-C/Torrent o altres), amb la modificació d’una de les voreres del Pont Nou –la de l’Est- per tal que siga possible.
2. Unió entre el Poliesportiu Municipal i el barri de la Florida (Centre Lluís Vives, CP 5) - Picanya: lligar els trams de carril bici actualment existents en el carrer José Capuz (al Sud i a l’Oest del poble) estudiant l’alternativa més viable entre les distintes possibles (C/ Clara Campoamor-Sant Joan de Ribera-CarrerAlbal / C/ Santa Anna-Carrer d’Albal / qualsevol altra).
3. Unió del conglomerat Auditori-2n. Institut-Villa Amparo amb l’estació del metro: creació del tram de carril bici / vianants pel C/ Mestre Palau – Avgda. Francesc Císcar.

E) Possibilitar nous usos a equipaments existents:

1. Lligar el carril bici / vianants actualment existent en l’Avinguda del Sud –actualment de molt difícil accés per als veïns de Paiporta- amb el poble:
a. per l’Avinguda dels Tarongers (que lligarà pel futur pont amb la piscina coberta, Institut La Sénia, etc.).
b. per la carretera de Benetússer (possibilitarà, a més, accés a vianants a polígons industrials La Mina i La Pasqualeta i la connexió amb Benetússer i el centre cultural El Molí).
c. per la carretera de València.
2. Habilitar per a ús de vianants la via de servei de l’Oest de l’Avinguda del Sud (o bé els carrers: dels Mecànics, Séquia Robella, Séquia de Favara).

La prioritat de les actuacions, en el context actual de necessària celeritat en la presa de decisions, haurà de contemplar de manera preferent la viabilitat a molt curt termini. El caràcter estratègic i l’ordenació lògica (en funció de criteris com podrien ser: impacte social, generació de llocs de treball, millora en les condicions de vida dels veïns, etc.) hauran de quedar relegats per a situacions que permeten una planificació a llarg termini.

No obstant això, la presentació de les propostes que es fa en este document no renuncia a la contextualització que explica el sentit i el lligam entre elles i amb una concepció de poble on siga grat viure i conviure amb el veïnat.

Paiporta 15 de desembre de 2008

dimarts, 29 de juliol del 2008

Parecidos razonables y ¿complejos de Farquaad?

El pasado diez de abril leíamos en prensa la intención del gobierno municipal de Paiporta de construir dos rascacielos de vistas privilegiadas en el futuro y exclusivo barrio norte de nuestro pueblo.
Todo ello iba englobado en la operación de soterramiento de las vías del metro que, desde julio del año pasado, se ha convertido por sorpresa en el enemigo público número uno de esta corporación (población?).
Pero como no solo de rascacielos vive el hombre, el gobierno municipal bajaba de las alturas para hablar de vivienda protegida, alquileres para jóvenes y sorteos transparentes que adjudicarán las mismas, también refería la creación de un gran parque de 100.000 m2 creado y mantenido por los constructores de los rascacielos -todo un peligro el “obligar” a mantener una instalación que no da ni un euro de beneficio a una empresa privada-.
A principios de julio, sin embargo, las viviendas protegidas habían desaparecido del proyecto y el barrio norte se perfilaba como una gran zona verde –se mencionan 120.000m2 de parque- con dos o tres “edificios singulares” negando que se hubiera hablado con anterioridad de rascacielos, quizás olvidando la monumental carcajada que provocó aquel comentario: "desde lo alto se verá el mar, y en los días claros, hasta Ibiza".
Dejando de lado esos vaivenes del que no tiene, ni ha tenido, un modelo claro, razonable y explícito de crecimiento para el pueblo, resultan curiosos los paralelismos que encontramos entre el proyecto del gobierno municipal y el futuro PAI del Grao ¿será por la afición del “copiar y pegar” tan utilizada por nuestro equipo municipal?
Respecto a la invención del peligro que suponen las vías del metro para las vidas humanas de los habitantes de Paiporta –Noam Chomsky hace referencia en el enunciado de uno de sus problemas a este tipo de estrategias- no deja de sorprendernos la necesidad de convocar un concurso internacional de ideas para construir dos o tres horrendos edificios de treinta alturas. ¿Será el arquitecto responsable de la última aberración en Dubai quién diseñe cómo será una parte de nuestro pueblo? ¿Tendrá el gobierno municipal la deferencia de abrir al público un canal de participación? Si es así ¿qué capacidad de elección tendremos? ¿elegiremos entre rascacielos de acero y cristal o rascacielos de cristal y acero?
No entendemos tampoco esa “obsesión” -¿complejo de Farquaad?- de crear entornos artificiales, privilegiados y exclusivos cercanos al puerto o al circuito de F1 ¿Por qué nadie apuesta por entornos privilegiados de servicios públicos, de espacios culturales, verdes y deportivos, entornos de participación, de formación permantente, de debate o de crecimiento sostenible? ¿Qué relación estableceremos los actuales habitantes de Paiporta con el futuro y exclusivo barrio norte? ¿Seremos fuente de mano de obra para trabajo no cualificado en hoteles o restaurantes? ¿Será esa –aparte de la muy sustanciosa que proporcionaría a unos pocos la reclasificación de los terrenos - la riqueza, precaria y estacional que traerá a los paiportinos de a pie?

divendres, 4 de juliol del 2008

Paiporta: l’autonomia municipal, la democràcia i el Sr. Ibor

Sembla que l’alcalde de Paiporta, el Sr. Vicente Ibor, projecta dos gratacels de luxe en els terrenys que pensa requalificar en la mateixa jugada –ai!- que suposa soterrar les vies del metro.
Si, en les últimes eleccions municipals, cap veí de qualsevol poble tractà d’entendre el missatge llançat per les diferents opcions polítiques i esperava trobar la definició del poble que, partint de la pròpia realitat local, defensaven, haurà quedat vacunat de per vida.
En el cas concret de Paiporta, vàrem acudir a les distintes convocatòries de presentació de candidatures i programes locals, i tret d’escassíssimes excepcions, rarament vàrem poder esbrinar –entre una mar de ximpleries, alguna que altra brofegada, i consignes estatals per a hooligans- alguna idea concreta per al poble, per als nostres barris, per a l’entorn que compartim amb els veïns.

Hi ha això de la globalització, de la llibertat dels capitals –no de les persones!- per moure’s buscant els emplaçaments que els resulten més rendibles; hi ha també l’existència de les grans àrees urbanes competint a nivell mundial per captar activitat econòmica. Quin sentit té parlar d’autonomia municipal en un món com el nostre? No és cap disbarat, per tant, plantejar la capacitat dels ajuntaments per definir un futur propi amb un mínim grau d’autonomia. Es més, este plantejament hauria de ser d’obligat acompliment per a les candidatures locals per a que el veïnat puga saber realment a qui vota.

No vàrem poder llegir ni escoltar cap resposta a eixe interrogant, en les passades eleccions municipals. Segurament els assessors de les campanyes electorals han dictaminat que els missatges han de ser breus, colpidors, resolutius, ... han decidit que els nostres cervells ja estan conformats als 45 segons d’atenció –la durada de les falques publicitàries-, en el millor dels casos. Els dubtes i les reflexions sembla que no caben en la fira electoral.

I així, hem hagut de votar “a cegues”, sense poder contrastar què pensaven al respecte els dos partits amb possibilitat de formar el govern local.

Quasi tres dècades de governs del PSOE local acabaren el maig passat. Cap reflexió digna d’eixe nom per part d’eixe partit sobre la desfeta. Hi ha cares noves al govern, hi ha hagut canvi del color de l’anagrama municipal –abans roig, ara blau-, també canvis en els modes –n’havíem vist de molt grosses, en el nostre poble!- i en l’educació elemental dels integrants del govern ... I poc més.

Passada la fira electoral, continuem sense cap reflexió, ni del govern ni de l’oposició municipal, sobre el present i sobre el futur del poble, sobre la vida que tindrem nosaltres i els nostres fills i filles en este entorn immediat.

Potser no hi ha cap “model” per al nostre poble? És que no tenim cap possibilitat de definir els paiportins com volem viure? ¿Dependran absolutament tots els aspectes de la nostra vida de les decisions que es prenguen a València, a Madrid, a Europa, a Washington, a Pequí?

Ningú l’ha explicitat en el seu programa electoral, però model sempre n’hi ha. I el cas és que, quan eixe model no és explícit, són les forces que resulten més poderoses –eixes que no han canviat com a conseqüència de les eleccions municipals- les que fan i desfan en funció dels seus propis interessos, exclusivament, deixant de banda els interessos de les majories que hem hagut de votar “a cegues”.

L’actual govern local –l’anterior també o feia- tendeix a interpretar la victòria electoral com un xec en blanc que li hem atorgat els veïns del poble: detenten el poder, ergo poden fer el que els done la gana, amb més o menys educació. Quan “la cosa” estiga feta, “democràticament” respondran les preguntes que els veïns –si és que encara tenen ganes- puguen plantejar (podeu veure eixe esperit en el reglament de participació ciutadana que ha aprovat el consistori).

L’actual màxim representant local ha parlat: Paiporta “necessita eliminar els entrebancs que n’impedeixen el desenvolupament”, cal atendre “el clamor popular que demana soterrar les vies del metro”; Paiporta requalificarà 400.000 m2 més i tindrem dos gratacels, una mena de “New York” local –ací s’ha acabat la misèria!-. I tot això de manera combinada amb les múltiples jugades que en la nostra comarca (vegeu Picanya, La Torre, Catarroja, Albal, la proposada autovia paral·lela a la pista de Silla, ...) estan preparant i fent les forces més poderoses -de la mà de les Conselleries pertinents-. Ara sí: ara sí que entrarem en la modernitat!

Senyor Ibor: resultarà interessant que ens diga als paiportins qui ha reivindicat el soterrament de les vies a Paiporta, a banda de vostè i la seua regidora d’Urbanisme. Potser la relació nominal d’eixos “reivindicadors” ens explicaria per què vostè començà tant bé, fent costat a algunes reivindicacions dels veïns (més i millors escoles, centre de salut, moderació en les taxes del fem, protecció de la salut i defensa contra les radiacions electromagnètiques, firma del pacte per l’educació, la cultura i la integració social a Paiporta, ...) i s’està encaminant tant malament, proposant “pardalades urbanístiques” que no s’atreví a explicitar en el seu programa electoral.

Senyors del PP, del PSOE, d’EU-BLOC, d’Iniciativa Bloc, de Pau, d’UV, de qualsevol partit o entitat local que tinga alguna cosa a plantejar: parlem de desenvolupament local, de progrés, de present i de futur. Cal definir de manera explícita, quin poble volem, quin ús de l’autonomia local volem fer, com haurem de coordinar la nostra definició de poble amb les competències d’altres instàncies autònomes –altres pobles, l’àrea metropolitana, la comarca, la Generalitat Valenciana-.

Cal buscar respostes a eixes qüestions sense oblidar-nos de respondre els interrogants immediats importants: ¿quan desapareixeran els barracons de les escoles del nostre poble? ¿què passarà amb el barri de La Florida? ¿quan tindrem una nova escola per a eixa part del poble? ¿tindrem algun dia el centre de salut –els centres de salut- que es mereix un poble de 24.000 habitants que va camí dels 30.000? ¿Quin paper ha de jugar en el poble i en la integració dels veïns del Sector 2 el segon institut, que no estarà quan es va comprometre el Conseller Font de Mora, però algun dia estarà? ¿Quan tindrem una oferta cultural local digna? ¿Què podem oferir com a poble als adolescents i als joves?

De clamors populars a nivell local, senyor alcalde, vostè n’ha viscut un en directe: ¿recorda la manifestació de 3.000 persones demanant escoles? Encara no s’ha vist res de semblant demanant gratacels al nostre poble.

dimecres, 18 de juny del 2008

Paiporta, participació formal versus participació efectiva

Diario Levante, 17 de junio de 2008

Les fórmules de participació ciutadana en el segle XXI desborden els models “clàssics” de participació associativa vigents dels anys 70 fins als 90. També a Paiporta han funcionat experiències en aquest sentit que, partint d’espais de conflicte específics: dolenta situació de les infraestructures escolars, descontrol d’antenes de telefonia mòbil, abús en les taxes de fem, han transcendit el seu caràcter sectorial i de denúncia i han sigut capaços de somoure el marasme local i plantejar marcs d’anàlisi, de discussió i d’elaboració d’alternatives viables.
Recentment hem tingut ocasió d’assistir a la primera sessió del Fòrum Ciutadà de Paiporta. Hi havia una certa expectativa després de l’aprovació del Reglament de Participació Ciutadana del nostre poble. És una bona notícia que el govern municipal manifeste la seua voluntat d’escoltar el veïnat del poble. Els qui, des de la pràctica, estem alguns anys “fent” participació ciutadana de manera constant, hem de confessar, però, que estem bastant decebuts. Tan decebedora resulta la realitat actual (la realitat moltes vegades és inapel·lablement cruel) en l’àmbit de la participació ciutadana com ho és en l’àmbit de les carències d’infraestructures i equipaments del poble. Així, a hores d’ara, Paiporta no disposa de suficients equipaments col·lectius bàsics (centres educatius i de formació, centres de salut, assistència social, atenció als jubilats, centre de cultura, centre de la joventut, ....), ni disposa de la trama cívica potent que hauria d’haver generat.

El marc inicial que dibuixa el Reglament de Participació Ciutadana, document que no tenia precedents en la història democràtica del municipi, està encara per desplegar. I en el desplegament, si realment hi ha voluntat de possibilitar una participació ciutadana eficaç i que fomente la democràcia participativa, es podran concretar instruments i maneres de fer que ho permeten. Es tracta, “simplement”, de fer que el marc normatiu s’acoble a la realitat, i no d’exigir que la realitat s’embotisca en el marc normatiu. I en aquest cas tenim clar que “simplement” no vol dir “fàcilment”. Però, els grans reptes són els que possibiliten els grans èxits.

Com a primer pas per a la constitució efectiva i funcionament eficaç del Consell Director del Poble (article 46 del reglament, “Participació en la formulació de polítiques públiques”), llancem la proposta de la constitució del “FÒRUM PER A L’ELABORACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE PAIPORTA”, amb l’objectiu de generar un document base per a suport del citat Consell, on s’analitzen i es quantifiquen els distints assumptes d’interès col·lectiu del nostre poble: educació, salut, activitat econòmica –agricultura, indústria, serveis, comerç-, dinàmica de la població, immigració, assistència social, urbanisme, medi ambient, habitatge, barris, cultura, joventut, equipaments, etc.

El govern de Paiporta ha de ser coherent, si de veritat creu en les virtuts de la participació ciutadana, si no li fa por la democràcia participativa, si creu que el reglament ha de servir per a alguna cosa més que parlar sobre com resolem l’assumpte dels excrements dels gossos, haurà de fer un desplegament flexible i consensuat del reglament de Participació Ciutadana, i, sobre tot, s’hauran de parar les pràctiques de llançar iniciatives enormement transcendents per al present i el futur del poble (soterrament de les vies, ampliació de la superfície urbanitzable del poble, construcció de torres de 30 pisos, etc.) sense comptar amb l’opinió i el consens del poble de Paiporta.

Col·lectiu NODE

divendres, 18 d’abril del 2008

Paiporta. Fastos, oripells i gratacels.

Potser caldrà donar la raó als que diuen que l’enlluernament (l'eròtica?) del poder canvia les idees, la disposició, l’orientació i fins i tot les relacions personals dels guanyadors. La història està sobrada d’exemples, el dia rere dia també. A Paiporta tant se val que l’alcalde s’anomene Ibor que Bas, tant se val que el Psoe estiga en el govern com en l’oposició i a l’inrevés amb el PP. La visió de la política municipal, la visió de l’acció de govern i les seues conseqüències en la població són les mateixes. L’absència d’un model de desenvolupament municipal definit, autònom (propi), transparent, coherent, democràtic, és patent, en els uns i en els altres. El model de treball de l’administració és una fotocòpia d’una còpia. Les relacions polítiques continuen sent de saló de western, amb discussions tavernàries, amb intriguetes pròpies de “reality show” de got i ganivet. Mentre tant les actuacions importants es mouen a cop d’improvisació i grandiloqüència (esperem que siga això només, i no el pagament de deutes), a empentes de les necessitats deteriorades més urgents, intentant les solucions més adients per a lluir “palmito” en la foto i poc més.

En temes econòmics el govern local, amb una clara política econòmica continuista, opta per la fugida cap endavant, sense realitzar un pla de viabilitat econòmica coherent (pareix que ni tan sols existeix cap pla) amb previsió de sostenibilitat econòmica de futur, fiant la salvació econòmica de l’ajuntament en l’endeutament i en la requalificació urbanística. Mal assumpte en els pitjors temps.


En temes de comunicació, com a bons venedors de fum i fidels seguidors de la rendibilitat electoral (potser també econòmica?) del model de govern de grans esdeveniments, cap inversió en equipaments bàsics als barris marginals i cap inversió en política social, el govern local es mou com peix en la mar, navegant per l’embolic mediàtic. Per a alguna cosa haurà de servir tanta despesa en comunicació. Per a la venda de la pretesa requalificació es posa un marxa un pla de màrqueting que comença amb la utilització de l’últim desgraciat accident del trenet, s’anima la sensació d’un perill inexistent, es demana el soterrament de les vies (pagant el 50% del cost) i es desbrossa el camí per a desqualificar l’horta sobrant per un muntant aproximat d’uns 400.000 m2. Forçant la requalificació amb l’argument repetit que no queden terrenys disponibles al casc urbà per a ampliar els serveis.


Pura fal·làcia tota l’argumentació. Ni hi ha més perill en les vies que abans, ni són demandes socials urgents el soterrament de les vies i la falta de vivendes en un poble amb un fum de cartells de “se vende” per tot arreu, ni es resolen els problemes econòmics, ni es resolen els problemes dels serveis, ja que, per exemple, la pretesa requalificació i la corresponent construcció, hauran de comptar amb els serveis pertinents per a la nova població, però, cap propietari del suposat PAI, suportaria que li endossaren el dèficit de serveis de tot el poble contra la seua butxaca, ni cap jutge ho sancionaria favorablement en cas de recurs. En el cas de “Picanya Sud”, els propietaris i encarregats de la urbanització “assumeixen” els costos municipals derivats de soterrament de les vies, però, ja se sap que eixa càrrega recaurà finalment en qui compre les cases.


Plantejar una requalificació, en aquestos moments, a Paiporta és una barbaritat urbanística i social, ja que, a hores d’ara, estan desenvolupant-se, o a punt de desenvolupar-se, dos sectors urbanístics que augmentaran el número de vivendes al voltant d’unes 2.000, amb la seua corresponent població, sense saber encara si es disposarà dels suficients serveis per als nous habitants, ni la fórmula de propiciar la integració dels nous sectors amb la resta del poble. Tot sense haver resolt la situació actual de pèssima localització de serveis i de descohesió urbana, amb un barri totalment desdotat com és La Florida.


L’obligació dels poders públics és donar els serveis més adients a la població. Amb el “més adient” també s’inclou la facilitació de les condicions urbanes per a la vertebració del poble, amb la finalitat d’afavorir la possibilitat de l’accés a mitjans de desenvolupament personal i laboral en la mateixa població preferentment en el comerç tradicional i vertebrador, allunyat de les grans superfícies, garantia del futur del poble com a comunitat social. I amb el “més adient”, també s’inclou la distribució racional dels serveis en el territori, cal acostar els serveis als usuaris, no desplaçar als usuaris cap als serveis, més quan aquestos són quasi tercermundistes, garantia d’allunyament del fantasma de l’aparició de barris marginals. És ací on cal dedicar esforços i recursos, no en fastos, oripells i gratacels, no en requalificacions innecessàries i dubtoses. Solucionem primer el que tenim fet malbé, dotem al poble d’una cohesió urbana i social, i després ja discutirem amb quin model creixem.