Sembla que l’alcalde de Paiporta, el Sr. Vicente Ibor, projecta dos gratacels de luxe en els terrenys que pensa requalificar en la mateixa jugada –ai!- que suposa soterrar les vies del metro.
Si, en les últimes eleccions municipals, cap veí de qualsevol poble tractà d’entendre el missatge llançat per les diferents opcions polítiques i esperava trobar la definició del poble que, partint de la pròpia realitat local, defensaven, haurà quedat vacunat de per vida.
En el cas concret de Paiporta, vàrem acudir a les distintes convocatòries de presentació de candidatures i programes locals, i tret d’escassíssimes excepcions, rarament vàrem poder esbrinar –entre una mar de ximpleries, alguna que altra brofegada, i consignes estatals per a hooligans- alguna idea concreta per al poble, per als nostres barris, per a l’entorn que compartim amb els veïns.
Hi ha això de la globalització, de la llibertat dels capitals –no de les persones!- per moure’s buscant els emplaçaments que els resulten més rendibles; hi ha també l’existència de les grans àrees urbanes competint a nivell mundial per captar activitat econòmica. Quin sentit té parlar d’autonomia municipal en un món com el nostre? No és cap disbarat, per tant, plantejar la capacitat dels ajuntaments per definir un futur propi amb un mínim grau d’autonomia. Es més, este plantejament hauria de ser d’obligat acompliment per a les candidatures locals per a que el veïnat puga saber realment a qui vota.
No vàrem poder llegir ni escoltar cap resposta a eixe interrogant, en les passades eleccions municipals. Segurament els assessors de les campanyes electorals han dictaminat que els missatges han de ser breus, colpidors, resolutius, ... han decidit que els nostres cervells ja estan conformats als 45 segons d’atenció –la durada de les falques publicitàries-, en el millor dels casos. Els dubtes i les reflexions sembla que no caben en la fira electoral.
I així, hem hagut de votar “a cegues”, sense poder contrastar què pensaven al respecte els dos partits amb possibilitat de formar el govern local.
Quasi tres dècades de governs del PSOE local acabaren el maig passat. Cap reflexió digna d’eixe nom per part d’eixe partit sobre la desfeta. Hi ha cares noves al govern, hi ha hagut canvi del color de l’anagrama municipal –abans roig, ara blau-, també canvis en els modes –n’havíem vist de molt grosses, en el nostre poble!- i en l’educació elemental dels integrants del govern ... I poc més.
Passada la fira electoral, continuem sense cap reflexió, ni del govern ni de l’oposició municipal, sobre el present i sobre el futur del poble, sobre la vida que tindrem nosaltres i els nostres fills i filles en este entorn immediat.
Potser no hi ha cap “model” per al nostre poble? És que no tenim cap possibilitat de definir els paiportins com volem viure? ¿Dependran absolutament tots els aspectes de la nostra vida de les decisions que es prenguen a València, a Madrid, a Europa, a Washington, a Pequí?
Ningú l’ha explicitat en el seu programa electoral, però model sempre n’hi ha. I el cas és que, quan eixe model no és explícit, són les forces que resulten més poderoses –eixes que no han canviat com a conseqüència de les eleccions municipals- les que fan i desfan en funció dels seus propis interessos, exclusivament, deixant de banda els interessos de les majories que hem hagut de votar “a cegues”.
L’actual govern local –l’anterior també o feia- tendeix a interpretar la victòria electoral com un xec en blanc que li hem atorgat els veïns del poble: detenten el poder, ergo poden fer el que els done la gana, amb més o menys educació. Quan “la cosa” estiga feta, “democràticament” respondran les preguntes que els veïns –si és que encara tenen ganes- puguen plantejar (podeu veure eixe esperit en el reglament de participació ciutadana que ha aprovat el consistori).
L’actual màxim representant local ha parlat: Paiporta “necessita eliminar els entrebancs que n’impedeixen el desenvolupament”, cal atendre “el clamor popular que demana soterrar les vies del metro”; Paiporta requalificarà 400.000 m2 més i tindrem dos gratacels, una mena de “New York” local –ací s’ha acabat la misèria!-. I tot això de manera combinada amb les múltiples jugades que en la nostra comarca (vegeu Picanya, La Torre, Catarroja, Albal, la proposada autovia paral·lela a la pista de Silla, ...) estan preparant i fent les forces més poderoses -de la mà de les Conselleries pertinents-. Ara sí: ara sí que entrarem en la modernitat!
Senyor Ibor: resultarà interessant que ens diga als paiportins qui ha reivindicat el soterrament de les vies a Paiporta, a banda de vostè i la seua regidora d’Urbanisme. Potser la relació nominal d’eixos “reivindicadors” ens explicaria per què vostè començà tant bé, fent costat a algunes reivindicacions dels veïns (més i millors escoles, centre de salut, moderació en les taxes del fem, protecció de la salut i defensa contra les radiacions electromagnètiques, firma del pacte per l’educació, la cultura i la integració social a Paiporta, ...) i s’està encaminant tant malament, proposant “pardalades urbanístiques” que no s’atreví a explicitar en el seu programa electoral.
Senyors del PP, del PSOE, d’EU-BLOC, d’Iniciativa Bloc, de Pau, d’UV, de qualsevol partit o entitat local que tinga alguna cosa a plantejar: parlem de desenvolupament local, de progrés, de present i de futur. Cal definir de manera explícita, quin poble volem, quin ús de l’autonomia local volem fer, com haurem de coordinar la nostra definició de poble amb les competències d’altres instàncies autònomes –altres pobles, l’àrea metropolitana, la comarca, la Generalitat Valenciana-.
Cal buscar respostes a eixes qüestions sense oblidar-nos de respondre els interrogants immediats importants: ¿quan desapareixeran els barracons de les escoles del nostre poble? ¿què passarà amb el barri de La Florida? ¿quan tindrem una nova escola per a eixa part del poble? ¿tindrem algun dia el centre de salut –els centres de salut- que es mereix un poble de 24.000 habitants que va camí dels 30.000? ¿Quin paper ha de jugar en el poble i en la integració dels veïns del Sector 2 el segon institut, que no estarà quan es va comprometre el Conseller Font de Mora, però algun dia estarà? ¿Quan tindrem una oferta cultural local digna? ¿Què podem oferir com a poble als adolescents i als joves?
De clamors populars a nivell local, senyor alcalde, vostè n’ha viscut un en directe: ¿recorda la manifestació de 3.000 persones demanant escoles? Encara no s’ha vist res de semblant demanant gratacels al nostre poble.
Hem tingut l’oportunitat de participar en esta iniciativa que ofereix una passejada per la història del moviment feminista, la història de les dones que no s’han resignat a acceptar les engrunes d’una societat dissenyada pels homes i per als homes.
